Pago de Tharsys

Hi hagué un temps.
Un temps de guerrers muntats a cavall i amb armadures de metall. El temps de Perseu. L’home que no es quedà de pedra. Ni abans, ni després de la seua trobada amb Medusa.
Un temps de valents. Un temps que ja no és. Que és història.
Ara la valentia no es mesura en batalles.
Ara ser valent és parar per a escoltar-se, i entendre’s…, parar per a avançar. Sense pors ni remordiments.
Ara la valentia es mesura per l’atreviment de ser nosaltres mateixes, de triar el que ens fa sentir vives, d’eixir allà fora o quedar-se, d’emprendre nous camins o romandre en els coneguts.
Ser valentes és acceptar-nos i celebrar-nos. Amb les de sempre, amb noves companyies… o amb nosaltres mateixes.
És obrir un cava en eixe moment perfecte: el nostre. Eixe en què el món es deté i el gaudi es fa present.
Perquè obrir un cava és molt més que brindar. És rendir-se al plaer.
És assaborir el que som, sense filtres, sense excuses.
És abraçar l’alegria, el que sentim, el que som, tot el que ens fa vibrar.
És estimar-nos, gaudir-nos.
Perquè ser valent és FER, en majúscules, sense importar les convencions ni el què diran. Sense importar que no siga el nostre lloc.
Perquè ser valent és entendre que no hi ha res més bell que trobar-nos a nosaltres mateixes.
Pago de Tharsys. Valentes per a trobar-nos.

A partir de la imatge original del cap de Medusa,
hem desenvolupat un restyling que manté el traçat
de les serps del seu cabell i simplifica el rostre.
S’ha potenciat el nas recte i, especialment, l’ull
sobredimensionat que adquirix més protagonisme en
representar la mirada de Medusa, el seu tret més distintiu
i símbol de poder.
La simplificació busca acostar la peça a les
representacions figuratives de l’antiga Grècia,
ressaltant l’ull ametllat i de traç net.